Dedicarem la primera part del seminari a reflexionar al voltant de l’escola com un fenomen social complex. Mitjançant lectures de ciències de l’educació (sociologia, pedagogia, antropologia, etnografia, psicologia de l’aprenentatge) ens aproparem als diferents actors que intervenen a l’escola (famílies, estudiantat, professorat, estat) per tal de comprendre millor l’escenari escolar i donar sentit a les relacions, conflictes i problemàtiques amb les quals treballem cada dia.
Una vegada comprés millor el fenomen escolar, la segona part del seminari estarà dedicada a reflexionar al voltant de la pràctica docent, aprofundint en la didàctica crítica. Des d’aquest posicionament parlarem d’innovació, compartirem experiències (com és la nostra praxi? És possible portar a l’aula les teories que llegim?) i treballarem específicament les competències de pensament històric i geogràfic, pel seu interés en el panorama de canvi curricular que estem travessant els darrers cursos.
El seminari que hem preparat és intercentres i en línia, i està obert a docents de totes les especialitats i nivells. Les sessions tindran lloc dimecres de vesprada entre gener i maig de 2024.
Metodologia
El format del seminari està inspirat en els cercles de lectura o les tertúlies dialògiques. A cada sessió s’estableix un tema, una persona moderadora i un recull bibliogràfic perquè els i les assistents preparen la sessió: es familiaritzen amb la bibliografia, seleccionen idees, fragments… L’objectiu de la sessió serà fer una posada en comú i construir una reflexió conjunta. Mitjançant les intervencions de les participants tractarem de trobar idees força i de reflexionar al voltant de les implicacions del tema plantejat a la nostra pràctica docent. D'aquesta manera haurem fet una primera aproximació al tema que, a més de resultar molt enriquidora en si mateixa, ens servirà d’introducció per a permetre’ns continuar aprofundint amb altres lectures posteriorment.
Cada participant podrà aprofundir en les lectures en funció de les seues possibilitats, i també podrà suggerir lectures noves i altres recursos que considere interessants.
Per a cada sessió se’n redactarà l’acta amb el contingut general de les intervencions i amb les conclusions que anem extraient-ne. Podran ser publicades en el web si es considera col·lectivament.
Calendari
El seminari consta de vint hores distribuïdes en deu sessions que tindran lloc entre gener i maig de 2023, en horari de 17 a 19h.
Per obtenir la certificació serà necessària l'assistència a un 85% del temps total.
Sessió 1 (17 de gener de 2024): L’escola com a agent del sistema social. La vigència de les teories de la reproducció.
Quines funcions té l’escola a un sistema social? És un espai al qual es transmet violentament la cultura i el pensament dominants, o un lloc que permet l’emancipació i la llibertat de consciència? És una institució que perpetua les desigualtats socioeconòmiques o un mecanisme de promoció social? L’escola fomenta (o pot / ha de fomentar) la construcció dels subjectes individuals i col·lectius necessaris per a una societat democràtica?
A aquesta sessió treballarem lectures de la sociologia de l’educació per tractar de buscar respostes a aquestes i altres preguntes.
Sessió 2 (24 de gener de 2024): L’escola com agent del sistema social. L’escola al sistema capitalista globalitzat.
A aquesta sessió aplicarem els marcs teòrics que hem estudiat en la sessió prèvia per comprendre com són les escoles en les societats de la globalització neoliberal i quins problemes hi presenten. Pretenem, amb això, comprendre millor el context al qual treballem i la naturalesa de les realitats i les problemàtiques que hem d’enfrontar diàriament.
Sessió 3 (31 de gener de 2024): Les famílies i la seua relació amb l’escola.
Quina percepció té el professorat de les famílies? És real o estem basant la nostra relació amb elles en idees preconcebudes i experiències subjectives?
Els estudis etnogràfics i antropològics ens serviran com a base per a començar a pensar en aquestes qüestions de manera fonamentada. Algunes preguntes que la bibliografia ens ajudarà a aclarir són les següents: Quin sentit donen les famílies al fet educatiu? Com perceben l’escola? Com es relacionen amb la vida escolar (professorat, institució, deures, disciplina…)? Quina relació hi ha entre percepcions, comportaments i actituds i la classe social de les famílies?
Sessió 4 (7 de febrer de 2024): L’adolescència i el seu posicionament a l’escola.
Les sessions prèvies ens permetran comprendre els adolescents des d’una perspectiva molt més contextualitzada i complexa. Continuarem aprofundint, ara posant el focus en el subjecte adolescent com a individu sotmés a canvis físics i psicològics i com a part del seu context social.
La bibliografia ens ajudarà a comprendre millor quines expectatives i percepcions associen els i les adolescents a l’escola, quines actituds es desenvolupen cap al fet educatiu i quina relació hi ha entre tot això i el context socioeconòmic al qual creixen. Aprofitarem per revisar si les nostres percepcions, i les del professorat en general, coincideixen amb les evidències científiques o si, de nou, estan sesgades pel punt de vista propi.
Sessió 5 (14 de febrer de 2024): La docència. Habitus i posicionament a l’escola.
A aquesta sessió tractarem de problematitzar la figura del docent al context educatiu. Parlarem de les funcions clàssiques i noves que s’atribueixen a la docència i tractarem de relacionar aquestes funcions amb les finalitats de l’educació. Reflexionarem també al voltant de les actituds i la identitat professional dels docents i la importància de què aquesta estiga basada, més enllà d’una formació tècnica o de la pertinença a un grup socio-laboral, en una pràctica reflexiva guiada per un posicionament pedagògic i, per tant, polític.
Sessió 6 (10 d’abril de 2024): El magisteri sota el franquisme: de la resistència a la formació dels sindicats de l'ensenyament.
En aquesta sessió, tornarem la mirada cap a la història de l'educació. El nostre company Ferran Gómez Albentosa analitzarà, a partir de la seua tesi doctoral, la situació del magisteri de les escoles públiques durant el franquisme i la seua progressiva organització i mobilització com a col·lectiu, per la millora de les seues condicions laborals i de la reforma del sistema educatiu en un sentit democràtic.
Sessió 7 (17 d’abril de 2024): La docència. Innovar i repensar l’ensenyament.
Continuant amb la reflexió de la sessió anterior, ens enfonsarem ara en la recerca d’estratègies per desenvolupar la nostra pràctica docent guiada per aquest posicionament crític.
Parlarem d’innovació (Què és la innovació? Què hauria de ser? Què volem que siga?) i de quines respostes innovadores han donat històricament els professors i professores als problemes que detectaven en els seus contextos escolars.
Sessió 8 (24 d’abril de 2024): Didàctica. Competències de pensament històric i geogràfic.
Ací abordarem la manera en què un plantejament competencial pot facilitar l’ensenyament crític de les Ciències Socials.
Sessió 9 (2 de maig de 2024): Didàctica. Analitzem la nostra praxi.
Com relacionem la teoria amb la pràctica? Som capaços de fer-ho? Quines dificultats hi trobem?
Sessió 10 (8 de maig de 2024): Didàctica. Analitzem la nostra praxi (II).
Per concloure el seminari, dedicarem una sessió a analitzar experiències educatives de la nostra pràctica, per tal de connectar-la amb els coneixements teòrics apresos durant el seminari, rebre retroalimentació i aprendre de l’experiència d’altres companys i companyes.
0 comentarios :
Publicar un comentario